1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="vI6JCgCzrm"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/a-677-km-de-casa/">A 677 km de casa</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/a-677-km-de-casa/embed/#?secret=vI6JCgCzrm" width="600" height="338" title="«A 677 km de casa» — Ibbycat" data-secret="vI6JCgCzrm" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16716-75-3.jpg528800De Mark Lowery (North Wales, 1979) no en sabem gran cosa més enllà que és professor de primària i que publica principalment llibres d’humor estripat de narrativa infantil. Amb A 677 km de casa Lowery fa un canvi de registre i escriu una història tendra i bonica, que gira entorn del fort vincle afectiu entre dos germans. En Martin té tretze anys i un matí s’emporta en Charlie, el seu germà petit, fins a un poblet de la costa on van passar les darreres vacances. Serà un viatge carregat de dificultats: són menors, s’han escapat de casa, viatgen en transport públic, no tenen gaires diners i finalment, però no menys important, en Charlie és un nano amb tendència a ficar-se en problemes. Però per en Martin aquest germà «sempre sense alè per l’asma, escanyolit, descarat, incapaç de fer res tot sol o de concentrar-se més de dos segons, amb el cervell capgirat, totalment incapaç de copsar el perill», ho és tot. I per això farà el possible per portar-lo a l’extrem de Cornualla perquè pugui veure de nou el dofí del port. La novel·la s’emmarca en la línia de llibres que segueixen l’estela d’autors com R. J. Palacio: històries realistes, de bon llegir i bones intencions, amb infants amb alguna dificultat a superar. Què fa destacable, doncs, A 677 km de casa? Segurament la veu narrativa d’un infant de tretze anys que ens parla des del cor, que se’ns sincera i es desmunta a mesura que avança aquesta història disfressada d’innocent roadmovie. I també el contrast de la ingenuïtat de les seves accions, davant els poemes tendres i alhora desesperats que escriu. Però, sobretot, és interessant pel ritme ascendent (no pas trepidant), perquè la història va agafant força, argumental i afectiva, a mesura que els protagonistes s’apropen al seu destí i descobrim alguns cops d’efecte que amaga el guió i que donen sentit a tot plegat.   LOWERY, Mark Anna Llisterri Fanbooks