1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="THz7SNezF2"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/a-fer-punyetes/">A fer punyetes!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/a-fer-punyetes/embed/#?secret=THz7SNezF2" width="600" height="338" title="«A fer punyetes!» — Ibbycat" data-secret="THz7SNezF2" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-2911-4.jpg140140L’autor, professor de literatura a un institut i, per tant, coneixedor del món dels joves i els seus problemes i costums, ens presenta la història de l’Eduard, un adolescent que al desconcert habitual de l’edat hi afegeix la mort recent del seu pare. L’Eduard s’està deixant arrossegar a poc a poc per les males companyies, i això l’allunya dels seus bons hàbits: la música, l’estudi, l’esport i, sobretot, els bons amics. Capdevila fa una història gairebé coral, en el sentit que al costat de l’Eduard veiem un ric ventall de joves i estudiants de tota mena i condició, que flirtegen amb l’alcohol, les drogues i les primeres relacions. L’autor procura fer sentir la veu d’aquests joves i transmetre els seus pensaments, però, tot i que molts cops ho aconsegueix, en general domina la veu d’un narrador adult que explica, més que no pas mostra, i que d’alguna manera alliçona. CAPDEVILA, Llorenç Barcanova