1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="iQl5aYOPYG"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/a-la-vora/">A la vora</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/a-la-vora/embed/#?secret=iQl5aYOPYG" width="600" height="338" title="«A la vora» — Ibbycat" data-secret="iQl5aYOPYG" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-125929-8-6.jpg220256Com es mesura la distància entre els uns i els altres, què l’estira i què l’arronsa? Aquestes són les qüestions que tracta A la vora, una idea de la dissenyadora i productora creativa Mariale Ariceta il·lustrada per Alfredo Soderguit, ambdós uruguaians. En aquest àlbum el plec de pàgina esdevé un mur transparent que separa les vides de les protagonistes en universos oposats que en tancar el llibre, però, queden irremeiablement aplegats. A l’esquerra observem la Francesca en un entorn acomodat, mentre que a la dreta veiem el món de l’Antònia, la filla de la jardinera de la seva finca. Aquests dos contextos, però, no són duts a l’extrem ni a la dualitat, sinó que reflecteixen una actualitat en què els marges semblen diluir-se malgrat que només prenguin formes més subtils. Les dues nenes teixeixen una amistat; les veiem créixer, separar-se i retrobar-se anys més endavant. L’ús de la pàgina com a mirall d’escenaris paral·lels ens recorda El bosc dels germans, però es deslliura amb més gràcia de valoracions i judicis, eximint-nos d’haver de decidir quina vida és millor o pitjor sense perdre un xic de crítica social. Al mateix temps, ens desperta la possibilitat de reflexionar sobre allò que ens apropa, més que sobre el que ens separa. La majoria d’il·lustracions són quadrangulars, respectant els generosos marges en blanc on trobem el text, breu i clar, pulcrament traduït, que ens acompanya com una veu en off amistosa. Aquesta composició fa pensar en les instantànies d’un àlbum de fotografies, que a estones és tintat per breus records representats per dobles pàgines a sang, sense mots, mostrant escenes on la barrera es difumina completament. El traç de Sordeguit, amb un estil força diferent del que podem trobar a Els capibares o Soc un animal, pobla deliciosament les personalitats de les noies i el seu entorn amb tota mena de detalls, fent-les respirar fins a poder palpar les olors i els sabors que les caracteritzen a cada una. Malgrat que el tema no destaqui per la seva originalitat, sí que ho fa pel grau de contenció del judici de valor adult alhora que es representa de manera realista la subtilesa de l’estratificació social i l’existència d’un estatus adscrit encara avui dia. Tanmateix, fa certa nosa —això sí— el final circular un xic previsible, o les paraules de tancament, que rellisquen cap al missatge almivarat, però en global pot considerar-se un llibre ben elaborat, gràficament seductor i editat amb l’excel·lència esperable d’un segell com Ekaré. ARICETA, Mariale JUBETE, Clara Alfredo Soderguit Ekaré