1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="AIzRgivSpP"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/acqua-alta/">Acqua alta</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/acqua-alta/embed/#?secret=AIzRgivSpP" width="600" height="338" title="«Acqua alta» — Ibbycat" data-secret="AIzRgivSpP" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18650-10-9.jpg360537Acqua alta és el terme que fan servir els venecians quan l’aigua, omnipresent, arriba a nivells que entorpeixen o fan perillar l’activitat i la seguretat humanes. I també és el títol del darrer llibre de Cinta Arasa. La Lauretta, una Greta Thunberg meridional i hiperactiva, està determinada a salvar Venècia, com a primer pas per recuperar un temps passat més humà i com a metàfora del món: salvar la ciutat significa salvar el planeta. Per donar suport a la seva tossuderia sistemàtica, la nena ha sabut envoltar-se d’un seguit de persones dels més diversos àmbits i capacitats, que reaprenen si us plau per força la importància de la col·laboració. I més encara si la causa s’ho val. El primer, l’avi rellotger, que havia estat capaç d’intuir quan la ciutat que tant s’estimen havia de patir inundacions. El to, dinàmic, imaginatiu i en ocasions un pèl esbojarrat, per què no, ens recorda Rodari. També ens hi fan pensar el nom dels personatges, les seves dèries i el vessant ideològic. Tot convergeix cap a un desenllaç que, com aclareix convenientment Arasa, fa que el llibre no sigui «una història basada en fets reals. Aquesta és una història real». Les il·lustracions, plenes d’encant i empeltades del dinamisme resolutiu de la trama, en són el complement, indiscernible i ideal. ARASA, Cinta Dàlia Adillon Jollibre