1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="uy6aLT8oQ8"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ai-ai-els-meus-cabells/">Ai! Ai! Els meus cabells</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ai-ai-els-meus-cabells/embed/#?secret=uy6aLT8oQ8" width="600" height="338" title="«Ai! Ai! Els meus cabells» — Ibbycat" data-secret="uy6aLT8oQ8" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5193_aiaielsmeuscabells.jpg300431La trajectòria de Roser Capdevila (Horta, 1939) és per a tots coneguda; mare de Les tres bessones i guanyadora de nombrosos premis, és una figura cabdal en la història de la LIJ catalana. Enguany, Bindi Books i Brot 72, en la seva labor d’apropar les obres de l’artista a la canalla d’avui, editen dos dels seus títols autobiogràfics: La nena que volia dibuixar (en aquest cas, reedició) i Ai! Ai! Els meus cabells. Aquest últim havia estat publicat inicialment per l’editorial francesa Hachette Jeunesse a principis dels anys noranta però fins ara era inèdit en català. En ell i hi coneixem una Roser col·legiala que detesta els seus cabells rinxolats i farà tot el possible per allisar-los; l’humor murri que caracteritza l’autora envernissa la història des del mateix títol, amb el qual gairebé podem rememorar la sensació de les estrebades quan, de petites, ens pentinaven els cabells. Malgrat que hagin passat trenta-tres anys des de la publicació francesa, i que actualment el discurs d’acceptar-se a un mateix quedi força estovat per l’allau de productes nascuts amb aquest fi, no hem de passar per alt un llibre que anivella la qualitat literària amb la de la il·lustració, retornant-nos la riquesa lèxica d’un text fluid, perfectament enfilat i amb unes imatges a l’estil Capdevila que a cada detall ens apropen a la realitat del nostre país als anys quaranta. Les maneres diverses en què la jove protagonista intentarà desfer-se dels seus rínxols sorprendran els nens i les nenes d’avui dia i poden propiciar interessants converses intergeneracionals. El format rectangular del llibre, així com el dibuix que simula una antiga fotografia de l’autora a les guardes o el rinxolet del final enganxat amb «cinta adhesiva», conjuntament amb la capsa de records que inicia la història i el quadre de retrats familiars que l’acaba, assoleixen una coherència general que aconsegueix molt satisfactòriament transportar-nos a unes memòries d’antany: personals, divertides i entranyables. CAPDEVILA, Roser NULL Bindi Books