1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="9jl37QpOCD"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/aitana-te-100k/">Aitana té 100k</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/aitana-te-100k/embed/#?secret=9jl37QpOCD" width="600" height="338" title="«Aitana té 100k» — Ibbycat" data-secret="9jl37QpOCD" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5229_aitana.jpg191263Aitana té 100k sorprèn d’entrada perquè l’autor utilitza un recurs poc habitual: plantejar la història com un diàleg entre la narradora, la Tina, i un interlocutor que no li respon. Ben aviat esbrinarem que aquesta persona a qui es dirigeix és l’Aitana, la seva millor amiga. La seva relació ha estat molt estreta, se’ns explica que ve de la infantesa i que han compartit les experiències més importants de la vida fins a arribar als setze anys que tenen en començar el relat. La història s’articula sobre dos fets. El primer, el canvi de personalitat de l’Aitana quan es fa famosa a Instagram i la comença a seguir una munió de fans i a rebre milers de likes (m’agrada), fet al qual fa referència el títol. El segon, la crisi matrimonial dels pares de la Tina, que té a veure amb un comportament molt estrany de  la mare, que la Tina mira de descobrir. Els problemes de debò comencen quan la Tina, que necessita compartir el seu patiment amb l’Aitana, com ha fet sempre, descobreix que la fama li ha pujat al cap i que no li fa cas. Santi Baró és un autor amb un bagatge extens i ric en el terreny de la literatura juvenil. En aquesta novel·la sap connectar molt bé amb una temàtica tan actual com és el paper de les xarxes socials i el seu pes en les relacions entre els adolescents. Hi ha una crítica evident a l’enlluernament que senten els joves davant de l’èxit immediat, i sovint superficial, dels influencers, una perspectiva crítica és prou interessant com a missatge, tot i que el plantejament és una mica esquemàtic. Per altra banda, el món mental que desenvolupa la veu narrativa de la Tina s’adequa plenament al d’una noia de la seva edat, per bé que la història conté força tòpics sobre les relacions d’amistat i els primers amors. Per exemple, el noi de qui s’encaterina l’Aitana és el prototip, sense matisos, de noi que només pensa a fumar porros i passar-s’ho bé. Amb tot, la novel·la es llegeix molt bé i manté un bon ritme narratiu fins al final, que l’autor resol amb un darrer gir interessant. BARÓ, Santi Pere Fuster Andana