1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="o8GhGzBF2R"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/aixo-es-meu/">Això és meu!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/aixo-es-meu/embed/#?secret=o8GhGzBF2R" width="600" height="338" title="«Això és meu!» — Ibbycat" data-secret="o8GhGzBF2R" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-834-3286-0.jpg140140Aquest és un conte instrumental, fet amb la clara intenció de posar sobre la taula un tema clau en la vida quotidiana dels infants: la negativa a compartir les coses, que sovint és reflex d’un problema de gelosia. Així, el nen protagonista mostra un canvi de caràcter i es torna egoista i antipàtic amb els altres. Serà l’avi qui, amb la seva experiència, farà el diagnòstic encertat del problema: gelosia. Mitjançant el diàleg i el joc entre la narració d’un conte i un somni, finalment l’Andreu acceptarà el seu lloc de germà gran i serà capaç de compartir i de fruir del germà petit i els amics. La trama i el desenvolupament del conte no són gaire originals, però el llibre presenta tres aspectes ben destacables, al meu parer: el fet de tenir el text versificat –dificultat afegida de la qual l’autora se’n surt prou bé–, les simpàtiques il·lustracions, que treballen molt bé la quotidianitat del tema, i un excel·lent treball editorial perceptible en la maquetació, la tria del paper, la cura dels paratextos, el detall de la inclusió d’un punt de llibre, etc. En conjunt, un llibre que acompleix perfectament el seu paper i que pot ajudar a tractar un tema tan conflictiu com habitual. ROCA, Elisenda Cristina Losantos Bambú