1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="B7HYx29Mve"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/aixo-es-molt-estrany/">Això és molt estrany…</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/aixo-es-molt-estrany/embed/#?secret=B7HYx29Mve" width="600" height="338" title="«Això és molt estrany…» — Ibbycat" data-secret="B7HYx29Mve" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Aixoesmoltestrany.jpg700700Dins de la col·lecció «Llibres per Somniar», Kalandraka ens ofereix, una vegada més, un àlbum il·lustrat idoni per als més petits amb el qual més d’un se sentirà identificat. L’autora, Matilde Tacchini, presenta un text efervescent i enginyós on les metàfores són l’eix vertebrador del llibre. La història està narrada en primera persona pel protagonista: un nen que vol reafirmar la seva identitat. Està cansat que familiars i coneguts l’etiquetin amb el nom de diferents animals, cosa que ell no entén i capta de manera literal, i el seu propòsit és que deixin d’associar-lo amb lirons i porquets, entre altres bestioles. Aquest joc lingüístic ve acompanyat per les molt reconeixibles il·lustracions de Mercè Galí, que també ha traduït l’obra al català. Les il·lustracions es caracteritzen per tenir uns traços frescos que acompanyen excel·lentment el text. La gamma de colors triada, plena de contrastos entre vermells, blaus, negres i neutres, capta l’atenció del lector i emfatitza la percepció metafòrica del protagonista quan es converteix en diversos animals. D’aquestes transformacions bestials només es mantenen les ulleres, un objecte totalment nítid que destaca en cada il·lustració, mostrant als lectors que el protagonista sempre és present a totes les dobles pàgines, però amb una fisonomia diferent. L’àlbum, dinàmic i irònic, convida a continuar jugant amb els dobles sentits del llenguatge i a reflexionar, sigui el lector infant o adult, sobre l’etiquetatge social i la veu pròpia. Tacchini, Matilde Galí, Mercè Galí, Mercè Kalandraka