1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="EYE6PdmjtS"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/aixo-i-allo/">Això i allò</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/aixo-i-allo/embed/#?secret=EYE6PdmjtS" width="600" height="338" title="«Això i allò» — Ibbycat" data-secret="EYE6PdmjtS" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18558-02-3.jpeg700700Això i allò [Comme ci et comme ça] és el darrer àlbum de Tomi Ungerer (1931-2019). L’artista internacional, d’origen alsacià, ens ofereix en aquesta obra post mortem auctoris un viatge sensorial: des del crit inicial de la primera pàgina –sentir– fins al son més profund de la darrera –dormir i somiar–. A través de trenta-quatre il·lustracions i setze parelles semàntiques plenes de contrastos, aquest geni de múltiples talents aconsegueix, una vegada més, endinsar-nos en les diverses històries possibles. El text de l’obra podria semblar simple, ja que gran part dels mots inclosos són verbs en infinitiu. Però des de la lingüística sabem que el verb ho és tot, i aquí en tenim una prova artística més que evident. Els verbs escollits, sense necessitat d’altres sintagmes, atorguen unitat significativa a cada pàgina. Com tot bon àlbum, convida a fer-ne diverses lectures, i a veure-hi cada vegada més simbolismes. Per exemple, sembla que aquest últim llibre sigui un testimoni de la vida de l’artista, si analitzem i llegim els verbs d’una tirada: sentir, somriure, plorar, estimar, compartir, veure, mirar, dibuixar, pintar, llegir, escriure, treballar, jugar, dormir, somiar… No és això el que Ungerer sempre va fer? Pel que fa a les il·lustracions, l’artista es manté fidel al seu estil pictòric, amb tonalitats fosques i un traç expressiu. Les imatges ocupen l’espai central de la pàgina i el text s’ubica majoritàriament en llegenda. Animals i humans comparteixen sensacions en aquest imatgiari verbal, i ens arranquen sovint el somriure malintencionat, subversiu i afinat d’aquest gran autor i artista de la literatura infantil del segle XX. UNGERER, Tomi Helena García Tomi Ungerer Kalandraka