1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="NC9CtCGdil"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/aixo-no-es-una-selva/">Això no és una selva</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/aixo-no-es-una-selva/embed/#?secret=NC9CtCGdil" width="600" height="338" title="«Això no és una selva» — Ibbycat" data-secret="NC9CtCGdil" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-946035-3-2.jpg600600Com en els millors contes de Pere Calders, en la realitat quotidiana de la Paula es produeix una fissura per on s’escola la fantasia, que no només acaba transformant el món sinó també la seva actitud respecte a l’entorn. Susanna Isern és psicòloga infantil i utilitza la literatura com a mirall perquè els seus pacients s’hi reconeguin. Amb aquesta fita pot plantejar patrons de conducta que emergeixen en el marc d’històries confegides amb un esperit creatiu que abandona la tendència moralista per tractar les situacions quotidianes amb un somriure. No només els petits es poden identificar amb l’etapa de desafiament de la Paula a l’autoritat dels adults, ja que és un comportament que es dona de forma natural en els infants i que ve acompanyat d’un desenvolupament de la consciència de la seva individualitat. La Paula es rebel·la i diu que no a les obligacions del dia a dia que abans acatava sense qüestionar-se. La mare de la Paula sembla pacient i no s’altera, però davant de l’exasperant desordre de l’habitació compara el niu de la filla amb una selva, sense ser conscient que el sentit metafòric pot fer un salt per convertir-se en literal. Si l’encert en l’enfocament i l’evolució argumental amb fruits catàrtics és obra de l’escriptora, aquesta obra no excel·liria sense el dibuix i el cromatisme de Rocio Bonilla, que tracen el millor mapa per navegar pels plans de la realitat i la fantasia. Precisament el grafit, l’aquarel·la i els llapis de colors de la il·lustradora fan que aquest no sigui un conte qualsevol, sinó un d’aquells dels quals no et vols desprendre encara que vagis sumant anys i llibres de més gruix a la prestatgeria. Es pot consultar un vídeo sobre el conte clicant aquí. ISERN, Susana Rocio Bonilla Flamboyant