1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="3C16NTxwbc"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/alabama-moon/">Alabama Moon</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/alabama-moon/embed/#?secret=3C16NTxwbc" width="600" height="338" title="«Alabama Moon» — Ibbycat" data-secret="3C16NTxwbc" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5192_alabama-moon.jpg255397En Moon viu amb el seu pare als boscos d’Alabama des que té memòria: cacen, recol·lecten i sobreviuen amb el que la natura els proveeix. Quan el pare mor, en Moon surt del seu univers conegut i s’enfronta a una realitat que li és aliena i hostil. El tanquen en un centre de menors, però intentarà fugir i acomplir l’últim consell del seu pare: viatjar fins a Alaska per continuar vivint a la natura en llibertat. Superant tota mena d’obstacles, el noi descobrirà el poder de l’amistat i intentarà trobar el seu propi camí. Aquesta és una història iniciàtica sobre la llibertat de l’individu, la relació amb la gent que t’envolta i la maduresa; el fil entre pare i fill, acerat fins a la mort, es comença a esfilagarsar quan en Moon decideix prendre les seves pròpies decisions, més enllà dels desitjos del seu pare. La novel·la, narrada en primera persona, no presenta complexitat en l’estructura, lineal i senzilla. El seu punt fort és la construcció del personatge principal, en Moon, però també del ventall de la resta de personatges, oferint un retrat magistral de l’Alabama de finals del segle XX. Les descripcions de l’entorn dels boscos on habiten estan ben dosificades i tenen sentit, i ajuden els lectors a entendre com la relació amb la natura ha determinat la vida d’en Moon i el seu pare. L’estil és clar i concís, amb uns diàlegs austers que encaixen molt bé amb la narració de les vivències i reflexions d’en Moon. Publicada l’any 2006 per Watt Key, la novel·la va donar lloc a una pel·lícula i ha estat traduïda a diverses llengües. Aquesta edició en català d’Animallibres, traduïda per Marc Donat, es presenta amb un disseny editorial de qualitat, una maquetació més que correcta, un aspecte ferm i una coberta idònia il·lustrada per Riki Blanco.   KEY, Watt Marc Donat NULL Animallibres