1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="mkTdKBhYfR"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/amb-laigua-al-coll/">Amb l’aigua al coll!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/amb-laigua-al-coll/embed/#?secret=mkTdKBhYfR" width="600" height="338" title="«Amb l’aigua al coll!» — Ibbycat" data-secret="mkTdKBhYfR" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9191-207-1.jpeg399493Xavier Castanyer, historiador de l’art i escriptor, presenta una nova aventura d’en Roc i la Bruna, dos bessons de deu anys que viuen les seves peripècies en diferents moments de la història. A Amb l’aigua al coll! ens traslladen a l’any 1493, en el període just després del descobriment d’Amèrica, i van a petar a l’interior d’un vaixell que salpa cap al Nou Món a la recerca d’or. La novel·la presenta un llenguatge acurat i precís, amb l’única dificultat per al lector infantil de trobar-se davant d’una quantitat important de lèxic possiblement desconegut, i tot i que la lectura flueix amb naturalitat li serà exigent. És segurament en l’argument i en el posicionament de l’autor on l’obra crea més dubtes. En primer lloc, el que costa assumir i visualitzar és l’encaix dels dos protagonistes en unes situacions en les quals l’autor no fa cap concessió. Pel nostre davant passen tortures, assassinats, batalles, violència… que són descrites sense pèls a la llengua, i els dos germans se’n surten amb ben poques rascades: «I la sang començà a esquitxar-ho tot. I en Roc, enmig de l’infern, veié com volava el braç d’un esclau i rodolava el cap d’un oficial.» Unes situacions i unes aventures a les quals les il·lustracions d’Òscar Julve treuen molt de ferro, tot i que els donen un toc més infantil del que el text presenta. I el que sorprèn una mica més és l’enorme dicotomia entre bons i dolents, com en les pel·lícules de lluites i patacades. L’autor i els protagonistes prenen part pels indígenes, «eren gent pacífica… d’una bondat infinita», assetjats per oficials corruptes i mercenaris que són descrits com a «plens de maldat», amb «intencions indignes que tenien els reis, l’almirall i tota aquella tropa de pillets que volien envair-los, saquejar-los, eliminar-los». Amb l’aigua al coll! deixa un sabor agredolç. Agre per aquesta excessiva dicotomia i per la inversemblança dels protagonistes enmig de la història, i dolç per la cura del llenguatge i la precisió de la narració.   CASTANYER I ANGELET, Xavier Òscar Julve Abadia de Montserrat