1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Bklh8FeFWi"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/amics-monstruosos/">Amics monstruosos</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/amics-monstruosos/embed/#?secret=Bklh8FeFWi" width="600" height="338" title="«Amics monstruosos» — Ibbycat" data-secret="Bklh8FeFWi" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-15975-13-7.jpg507800Els pares de la Sandra no són uns pares professionals. Són molt joves, i sovint té més sentit comú i més capacitat organitzativa la filla que ells, cosa que ens fa pensar en Konrad, el nen que va sortir d’una llauna de conserves. L’àvia i la Sandra s’avenen molt, però l’àvia voldria que el seu fill fos d’una altra manera i que tots fessin una altra vida. L’únic triomf de l’àvia és que la Sandra vagi a una escola com cal, i no a la de prop de casa, vella i atrotinada. Ella no ho veu igual: l’escola del barri és a tocar de la placeta on juguen els nens de qui li agradaria ser amiga. A l’escola se sent diferent. No hi té amics, l’Aina i la Bet són insuportables, es distreu del que passa a classe… sort d’en Martí, amb ell sí que s’ho passa bé. I és que ella és tímida, molt tímida, i poruga, molt poruga. Seran els amics monstruosos –un gos zombi, un gat mòmia, una tortuga Frankenstein i unes periquites fantasmes– els que l’ajudaran a veure-hi clar, malgrat la son que li fan passar. La història està escrita en primera persona, i això li dóna vivacitat i realitat. Els pensaments i comentaris de la Sandra se’ns fan molt autèntics, amb un bon equilibri entre realitat i pulcritud lingüística. Hi trobem també ben reflectides formes de vida diferents en barris diferents, amb detalls molt il·lustratius. Els infants s’ho passaran bé, perquè és un llibre divertit i lleuger, amb una sintaxi impecable; hi veuran una nena que es preocupa pel que passa a casa, i una família improvisada que es baralla però s’estima i vol tirar endavant. MANSO, Anna Gabriel Salvadó Animallibres