1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Ho8eRYuCug"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ampolles-de-malsons/">Ampolles de malsons</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ampolles-de-malsons/embed/#?secret=Ho8eRYuCug" width="600" height="338" title="«Ampolles de malsons» — Ibbycat" data-secret="Ho8eRYuCug" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-683-0294-2.jpg140140Per tractar un tema tan comú com el de la superació de les pors, Marta Gené ha triat l’element fantàstic, a l’estil Dahl, escriptor al qual deu admirar, perquè li fa un homenatge a través de Morfeu, vell, prim i alt com El gran amic gegant. Gené li manlleva el personatge i en fa una recreació, sense que el protagonisme deixi de recaure en l’Albert, el poruc del poble, que es llança a una carrera contra el temps per caçar els malsons dels altres, també els adults. En aquest esforç és on s’accentuen les notes terrorífiques, amb la nit i la foscor com a amenaces, i és on es percep la influència dels llibres de Harry Potter. Però Gené no demostra només ser una bona lectora, sinó que sap com crear un clímax d’emoció in crescendo fins als darrers capítols. I, aspecte més important: construeix una estructura en què tots els factors necessaris per assolir l’objectiu s’han presentat prèviament d’una forma natural. Seguidora de J. K. Rowling, tampoc no s’oblida de la força del primer amor a l’hora de transmetre coratge: la Gemma és determinant. Unes il·lustracions excessivament grotesques no arriben al nivell qualitatiu del text. GENÉ CAMPS, Marta Esther Burgueño Edebé