1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="0ifrUeHHpm"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/anatol-lapifia/">Anatol Lapífia</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/anatol-lapifia/embed/#?secret=0ifrUeHHpm" width="600" height="338" title="«Anatol Lapífia» — Ibbycat" data-secret="0ifrUeHHpm" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-12257-17-5-978-84-12257-19-9.jpg394500Anatol Lapífia és el cap de cartell del repartiment d’una classe de primària d’allò més entremaliada, o més ben dit endimoniada, o potser directament els hauríem de classificar com a perillosos. L’acompanyen el Jasó Picarol, l’Elena Paladí, l’Aquil·les Bambaxamba, l’Ulisses de Montmajor, l’Olímpia Pitàgores i molts més, cadascun amb un rol marcat, ja sigui per l’origen o pel tarannà, que executaran sempre en clau d’humor. L’escenari no és nou, però això no vol dir que no sigui graciós; alguns gags potser ja els hem vist, però sempre acaben funcionant, i és que si alguna cosa pot sortir malament, res evitarà que vagi a pitjor. L’Anatol va ser publicat a la revista francesa del grup Bayard J’aime Lire, que aquí coneixem amb el nom de Tiro Liro, per això molts ja en coneixeran les aventures, que tenen un format tancat de sis fulls cadascuna. Els guions venen signats per Anne Didier i Olivier Muller, que són germans i no seria gens d’estranyar que s’haguessin alimentat de les seves pròpies vivències per fer-ho, això sí, sempre portades al límit. Clément Devaux és l’autor de la part gràfica, amb un estil molt funcional, de traç arrugat i d’aspecte informal que col·labora al dinamisme de l’acció, adobat tot amb uns colors molt vius. La sèrie ja ha tret disset volums al país d’origen, i segons dades de l’editorial ha venut un milió d’exemplars, tota una fita quan es mira des de la distància. Encara que nosaltres no haguem estat mai un Anatol, potser sí que algun cop hem tingut les mateixes i perilloses idees. DIDIER, Anne; MULLER, Olivier Devaux Kómikids