1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="uG4MRP0CYi"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/anima-negra/">Ànima negra</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/anima-negra/embed/#?secret=uG4MRP0CYi" width="600" height="338" title="«Ànima negra» — Ibbycat" data-secret="uG4MRP0CYi" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-8343-570-0.jpg129184La Marina és una noia britànica d’origen català que, a la mort del pare, viatja a Barcelona per «cobrar» una herència que suposarà un retorn als orígens en més d’un sentit. Ja al mateix aeroport del Prat rebrà l’ajuda d’en David, que esdevindrà company inseparable i eficaç al llarg d’una mena de joc de pistes misteriós que té a veure amb la particular herència. Fet i fet, el recorregut implica un motiu per recórrer la ciutat i reivindicar un seguit de destacades figures femenines injustament menystingudes per raons de gènere. La trama adopta en tot moment un to amable i entretingut, que propicia que tots els implicats acabin fent pinya, esdevinguin una colla (i, d’alguna manera, prefigurin el desenllaç, amb anagnòrisi un pèl forçada, per al nostre gust). La manca de química esperable entre els coprotagonistes (totalment justificable per raons que no desvelarem) podria desconcertar el lector, així com la portada, que presenta una estètica assimilable a la del cartellisme de la Segona República, exemplificat amb figures cabdals com ara Josep Renau. ROCA, Elisenda Bambú