1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="mKCZjpg5Z1"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/animals-al-parc/">Animals al parc; Animals a la nit</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/animals-al-parc/embed/#?secret=mKCZjpg5Z1" width="600" height="338" title="«Animals al parc; Animals a la nit» — Ibbycat" data-secret="mKCZjpg5Z1" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788447954957-3-900x897.jpg900897Guido Van Genechten és conegut per les seves creacions dirigides a les primeres edats, com ara El meu pare de vegades és…, Què hi ha dins l’orinal? o El peixet blanc i la cançó de mar. L’autor domina els codis narratius, temàtics i visuals que acostumen a agradar als més petits i a les seves famílies. En aquest cas, presenta dos llibres que l’editorial Baula publica dins la col·lecció «Petits Sons» i que estan dedicats als animals que podem trobar al parc (ànecs, eriçó, granota o ratolí) i als que surten a la nit (mussol, gat, senglar o grill). Dues obres de format petit, pàgines de cartó i cantells arrodonits. Un dels principals esquers de la col·lecció és el fet que, a cada pàgina, els infants poden prémer un botó i sentir els sons dels animals. Si bé aquesta qüestió no és especialment rellevant, perquè al mercat editorial hi ha un bon grapat de llibres d’aquest tipus, cal ressaltar que els sons dels animals són reals (o s’assemblen molt a la realitat). Així, podem sentir el raucar de les granotes o el xut d’un mussol, per exemple. El cert és que moltes criatures coneixeran aquest tipus de sons únicament a través de llibres com aquest! Les il·lustracions a sang endinsen el lector en els diferents escenaris. A cada doble pàgina hi ha un animal en primer pla, a vegades acompanyat de les seves cries, en el seu hàbitat. Hi ha gravats i traços que reprodueixen els detalls dels pètals, les fulles, l’escorça o el pelatge d’animals, gràcies a la combinació de tècniques digitals, collage, etc. Els personatges tenen un cert aire aninotat, especialment pels seus ulls grans i arrodonits. Així se cerca la connexió emotiva amb els lectors oferint una visió més juganera i menys realista dels animals. Els textos que acompanyen les imatges són molt breus, en la majoria de casos en forma de rodolins, tot i que les rimes no sempre segueixen el mateix patró i la disposició del text també varia. Es tracta de textos descriptius sobre accions que acostumen a fer aquests animals. Les frases respecten l’ordre natural de la llengua i fan de bon llegir. També és un encert oferir paraules precises, tant pel que fa als sons (com ara «xerriquen») com als animals (com per exemple «merla»). En el seu conjunt són propostes correctes que tenen alguns elements interessants, però que no representen una novetat especial respecte altres produccions d’aquest estil. Guido Van Genechten Equip Baula Guido Van Genechten Baula