1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="iiqoi6fgIF"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/antonia-purpurina/">Antònia Purpurina</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/antonia-purpurina/embed/#?secret=iiqoi6fgIF" width="600" height="338" title="«Antònia Purpurina» — Ibbycat" data-secret="iiqoi6fgIF" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-2776-9.jpg140140L’Antònia Purpurina és una nena que ha viscut i crescut amb la seva àvia Matilde, ja que la seva mare viatja sovint amb la seva companyia de teatre. La il·lusió de l’Antònia és començar l’escola, encara no hi ha anat mai! Ben aviat el somni es farà realitat, però no serà com ella s’imaginava. Es tracta d’una història màgica plena de simbolismes. Amb aquest llibre, guanyador del darrer Premi Barcanova de literatura infantil, l’autora ens demostra que domina les paraules tan bé com el llapis. El conte retrata un entorn familiar diferent que inclou situacions molt similars a les que es troben actualment la majoria de les llars. Ara els pares i mares han de treballar moltes hores, i alguns no tenen gaire temps per als seus fills, per això aquests acaben passant més hores amb els avis que amb els pares. La narració està cuidada amb delicadesa, i s’hi poden entreveure alguns detalls que fan referència als records d’infantesa de l’autora. Cal dir que els dibuixos en aquarel·la són sublims; donen gran personalitat als protagonistes i els colors tenen molta vida i molta llum. L’autora hauria de donar paraules als seus dibuixos més sovint. ESPLUGA, Maria Barcanova