1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="KGPjcPfPUg"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ara-fem-veure-que-som-gorilles/">Ara fem veure que som goril·les</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ara-fem-veure-que-som-gorilles/embed/#?secret=KGPjcPfPUg" width="600" height="338" title="«Ara fem veure que som goril·les» — Ibbycat" data-secret="KGPjcPfPUg" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-945189-5-9.jpg349372L’autora, Premi Astrid Lindgren Memorial 1974, presenta en aquest llibret, editat per primera vegada l’any 1971, una peripècia quotidiana, divertida i engrescadora: la d’un pare i un fill que juguen, plegats, a fer veure que són goril·les. El bo del cas és que el lector-espectador els veu realment com a tals i entra així en el joc. Aquest petit àlbum, il·lustrat amb un traç dinàmic a dues tintes, fa un ús immillorable de la tipografia i les onomatopeies, amb una utilització intel·ligent del fons, ara blanc, negre o migpartit pel color, i l’aventura es desenvolupa a bon ritme. El ritme és fruit d’una sagaç observació dels canvis constants que s’esdevenen quan es juga a ser una altra cosa, on l’infant s’enganxa a les propostes del pare o bé les rebutja. I són aquests dots de dinamisme, observació, traça gràfica i quotidianitat lúdica els que ens porten a recomanar la seva lectura (amb la posterior llicència per imitar aquelles propostes de joc). LINDGREN, Barbro Pontus Sánchez Giménez Niño Editor