1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="IFHkxrkWjm"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/atacama-on-van-les-viscatxes/">Atacama, on van les viscatxes?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/atacama-on-van-les-viscatxes/embed/#?secret=IFHkxrkWjm" width="600" height="338" title="«Atacama, on van les viscatxes?» — Ibbycat" data-secret="IFHkxrkWjm" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-1755589-4.jpeg328469Una família de viscatxes surt del cau i un cop han menjat es disposen a prendre el sol dalt de les roques. El «viscatxot», al davant, els indicarà el camí i els avisarà dels perills del desert. Després d’una llarga jornada, arribat el moment de tornar al cau, la més petita del grup mirarà al cel i hi descobrirà una sorpresa. Aquest és l’argument d’Atacama, on van les viscatxes?, una aventura àgil que esdevé un catàleg d’animals, vegetals (pocs) i entorns característics del desert d’Atacama, a Xile, un territori amb els índexs de pluja més baixos del planeta, dada que és utilitzada de forma juganera com a cloenda. Pato Mena, autor i il·lustrador de l’àlbum, segueix el codi visual d’Onsen, el seu llibre anterior (A Buen Paso, 2021), creant una seqüència explicada amb imatges esquemàtiques i pictogrames que s’anticipen a l’aparició de diferents depredadors associats a aquests rosegadors i a alguns fets naturals propis de les regions més àrides de l’Amèrica del Sud. En l’aspecte visual l’obra està ben resolta quant a color i composició, amb prou espai net que compensa els traços i tons contundents, si bé, i això és només una preferència personal, trobaria a faltar una mica més de definició i expressió en els personatges, que poden resultar un xic plans, però aquest detall no afecta el desenvolupament de la narració. El ritme de la història és equilibrat i es manté viu i adequat per als infants acompanyats, que, a més, poden trobar personatges extra com sargantanes, insectes o unes vicunyes desenteses, habitants naturals d’aquest espai i que no participen en la història més que com a espectadores. Val a dir que també els adults poden gaudir de descobrir detalls que podrien desconèixer d’aquest desert i de la doble lectura final. MENA, Pato Clara Jubete Pato Mena A buen paso