1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="2j67f13NrN"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/avui-ve-un-cangur/">Avui ve un cangur.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/avui-ve-un-cangur/embed/#?secret=2j67f13NrN" width="600" height="338" title="«Avui ve un cangur.» — Ibbycat" data-secret="2j67f13NrN" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-246-1044-X.jpg140140El mot cangur té dues accep-cions, o bé un marsupial australià, o bé una persona que té cura dels infants en absència dels pares. Els ger-mans protagonistes d’aquest llibre pensen que el cangur que vindrà aquest vespre pertany a la primera de les accepcions, i frisen per conèixer-lo. L’anècdota ja l’havia tractada Gloria Fuertes a Cangura para todo, amb un final diferent, això sí. Tanmateix, aquesta poetessa castellana no va tenir la sort de veure il·lustrada la seva obra per M. Valverde, que per segon cop dins d’aquesta col·lecció aconsegueix que el ninotet de la pàgina esquerra sigui més expressiu encara que la il·lustració sencera de la pàgina dreta. El text, bastit per un equip de quatre noies, es limita a proposar un programa d’expectatives que la il·lustració acaba d’arrodonir. Tot plegat una història que si no és certa podria ben bé passar. DEQUATRE Mikel Valverde La Galera.