1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="TgTMk4DUqC"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/baby-carrington/">Baby Carrington</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/baby-carrington/embed/#?secret=TgTMk4DUqC" width="600" height="338" title="«Baby Carrington» — Ibbycat" data-secret="TgTMk4DUqC" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788419913746.png10911500El que comença com una entremaliadura fogosa entre l’Aitor i la Noa s’encarrila cap a una apocalipsi premonitòria. Una apagada general —com la del començament de la primavera d’aquest any 2025— i el consegüent caos els impedeix retornar a la casa de colònies d’on s’han absentat. Aleshores inicien un periple incert pel bosc, amb l’afegit extra d’haver-se d’ocupar d’un nadó que han trobat tot sol dins d’un cotxe (el Baby Carrington del títol). Convertits en parella de fet i també en pares adoptius per la força de les circumstàncies, la seva situació sembla estabilitzar-se quan el sorrut i solitari Ramon els acull a casa seva enmig de la boscúria. Rere les seves maneres malcarades però acollidores hi ha tota una història plena de malentesos i de misteris. Una novel·la que aconsegueix amb escreix l’objectiu de mantenir l’interès constant de qui la llegeix, amb personatges complexos, capaços d’evolucionar. La tesi es podria resumir a partir del vell axioma que afirma que qualsevol situació límit pot treure el pitjor de la condició humana. Però també, cal tenir-ho en compte, el millor. El relat està tan ben construït que, tal com apuntàvem una mica més amunt, genera en el lector la síndrome que podríem anomenar haig-de-continuar-llegint-perquè-vull-saber-què-passa. Malgrat la innegable destresa de l’autor —guionista i també actor—, hi ha algun aspecte de la trama, relacionat amb la mala fama d’en Ramon al poble, que ens ha semblat un pèl forçat. Tot i això, la robustesa de l’acció,  la interacció entre els personatges i la resolució de la trama ho compensen amb escreix. Santasusagna, Jordi Andana