1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="yMr28oS0d3"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/baixa-dels-nuvols/">Baixa dels núvols!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/baixa-dels-nuvols/embed/#?secret=yMr28oS0d3" width="600" height="338" title="«Baixa dels núvols!» — Ibbycat" data-secret="yMr28oS0d3" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-948110-6-7.jpg427318Baixa dels núvols! és una història sobre hàbits, un relat circular sobre la rutina fantasiosa d’una nena que és capaç de parlar amb un ós grisós, fer mitja amb una ovella miop, ajudar unes formigues enfeinades, berenar amb un rinoceront panxut i fins i tot nedar gràcies a un cavallet de mar al costat de peixos voladors. Tot això mentre esmorza, va a l’escola, surt al pati, va a berenar amb el pare, pren el bany i se’n va a dormir. La decisió d’optar per un format de lectura diferent reforça el sentit narratiu, facilita la comprensió i demostra el bon treball d’edició que hi ha al darrere d’aquesta peça. El llom físic del llibre separa, en la majoria de pàgines, el text de les il·lustracions, però també serveix com a frontera entre el món real i el món imaginari. Aquest ritme simètric que impera al llarg de l’obra només s’altera en les darreres pàgines, on la petita entra de ple en l’univers dels somnis, i allà el llom i el límit entre els espais es desdibuixa fins a l’endemà, quan tot torna a començar. El relat en primera persona a través de la veu de la nena s’amplia amb les intervencions en estil directe de la mare, la mestra o la colla, que descriuen la protagonista amb adjectius com «dormilega», «badoca» o «despistada». La construcció d’aquest personatge s’amplia encara més amb les il·lustracions plenes de detalls de Mar Azabal. Elaborades a partir de llapis de colors, les imatges no només acompanyen el text sinó que amplien l’itinerari narratiu proposat i s’ubiquen exemplarment dins la pàgina. I és precisament en aquest punt i en el maridatge cromàtic on es percep el talent d’aquesta artista cacerenca, experta en espais geogràfics i premiada recentment per la seva obra als Estats Units. Tant les característiques físiques de la protagonista com les sabates vermelles que du al llarg de les sis escenes recorden la Munia d’Asun Balzola. Però també s’inclouen altres reminiscències literàries que enriqueixen encara més el relat pausat i poètic de Machado i fan que el conjunt sigui una lectura ben plaent. MACHADO, Germán Anna Gasol Mar Azabal Ekaré