1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="goWcIpDSEk"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bestiari-popular-catala/">Bestiari popular català</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bestiari-popular-catala/embed/#?secret=goWcIpDSEk" width="600" height="338" title="«Bestiari popular català» — Ibbycat" data-secret="goWcIpDSEk" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17183-11-0.jpg783800D’uns anys cap aquí, diverses editorials del nostre país han fet un esforç enorme per donar a conèixer la imatgeria de pobles i ciutats catalans als infants, sabedores com són de l’interès que els desperten aquest tipus de personatges fantàstics que poblen les festes populars. És el cas de Vilatana, fa un temps, o bé d’El Cep i la Nansa, en l’actualitat. Xavier Piñas és l’autor i l’il·lustrador d’aquest Bestiari popular català, una tria diversa de les bèsties més atractives i curioses de casa nostra. Estan ordenades alfabèticament per la població a la qual pertanyen, i hi ha una bèstia per a cada lletra i una per a cada pàgina. La il·lustració de Xavier Piñas, caricaturesca i potent, intenta ressaltar les principals característiques de cada animal, encara que l’actitud que els dona es repeteix massa al llarg del llibre, una actitud i postura d’atac i envestida que en algun cas potser no caldria. El disseny del llibre intenta imitar el d’un exemplar antic, en el qual les pàgines es mostren un pèl atapeïdes per la importància natural que es dona al dibuix de la bèstia, per l’enquadrament i pel text informatiu a la part inferior. Tot plegat les enfargega i els treu claredat i una mica de la contundència que el dibuix conté. El Bestiari popular català és, pel tema i per la força de les seves imatges, però, un llibre d’èxit assegurat entre els infants, la major part dels quals se senten especialment atrets per la imatgeria que tenen a prop.   PIÑAS, Xavier Base