1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="uEOQppASOl"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bill-el-lladre/">Bill el Lladre</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bill-el-lladre/embed/#?secret=uEOQppASOl" width="600" height="338" title="«Bill el Lladre» — Ibbycat" data-secret="uEOQppASOl" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/BillelLladre.webp740991En Bill és un home solitari que fa una vida ben normal, llevat del fet que la seva feina és… robar! Raspalls de dents, llaunes de mongetes, barrets, mitjons… En Bill és un lladre poc convencional que tot s’ho emporta! Fins que un dia, sense adonar-se’n, pispa un nadó dins una «caixa grossa de color marró amb tot de foradets». El nadó capgirarà els seus hàbits de bandoler fins a la nit que la Betty la Lladre entra per la finestra de la seva cuina.  Els dos bandits compartiran una gerra de llet amb xocolata  i descobriran que la Betty és, de fet, la mare del nadó. Penedits, decidiran tornar tot el que han rampinyat i començar una nova vida. Bill el Lladre és un dels primers personatges creats pels Ahlberg. L’obra, intitulada originalment  Burglar Bill, va ser el tercer llibre publicat per la parella, l’any 1977, després de The Old Joke Book i The Vanishment of Thomas Tull. Són trenta-dues pàgines pensades amb una estructura circular que obre i tanca la narració visual amb unes guardes que inclouen juganeres il·lustracions ovalades a tall d’espiell, que certifiquen la conversió d’en Bill. El text també té una estructura circular: comença amb la presentació d’un Bill que viu tot sol, i acaba amb un Bill que torna a casa molt ben acompanyat. La paleta de colors esgrogueïts, el desplegament de referents de la cultura anglesa tradicional i les pinzellades del característic nonsense britànic ens traslladen a l’Anglaterra de la primera meitat del segle xx: des del famós fish and chips, les baked beans, el te o les galetes de gingebre i ruibarbre, fins a les referències a la Cambra dels Lords o el portaavions HMS Eagle (pels quals s’agraeixen les notes a manera d’epíleg). L’encert de la il·lustració de la coberta, on veiem un Bill amenaçador que ens espia, segueix a l’interior de l’àlbum, on les imatges complementen amb un efecte manifestament sinèrgic la narració. Aquí, el subtil humor del text es veu reforçat per unes il·lustracions amb detalls ben simpàtics. La composició i els marcs de les vinyetes acompanyen el ritme i el sentit del relat, que es desplega amb un text amb repeticions que donen molt joc a l’oralitat. Més enllà de la seva manera de vestir, formada pels tradicionals antifaç i samarreta de ratlles —a joc amb el pèl del seu gat inseparable—, en Bill s’allunya força del que qualsevol esperaria d’un malfactor, fins al punt de demostrar un gran afecte pel nadó que dormia dins la caixa. El descobriment de la Betty la Lladre robant a casa seva li obrirà les portes al penediment, l’amor i una nova vida de forner al barri. El gat ratllat també guanyarà un nou i significatiu company, un ratolinet. La crítica social es filtra entre les composicions del text i la imatge, mitjançant robatoris perpetrats al carreró just darrere d’una (inútil) comissaria de policia o teteres robades de la Cambra dels Lords. La veta de ratlles blanques i negres del barret de copa que llueix en Bill en el seu casament és una picadeta d’ull que ens fa pensar. És una sort disposar d’aquest llibre en català dins la col·lecció «MiniMini» de Babulinka. Una edició acuradíssima, que a diferència de la coberta original publicada per Heinemann, d’un to crema, opta per la foscor del negre, com ja va fer Penguin en la seva reedició. Però Babulinka escull un format més petit i en tapa dura, una tria que reforça la sensació de tenir a les mans una petita joia. L’any 2006, Allan Ahlberg va publicar The Boyhood of Burglar Bill, una obra que, pel que va admetre l’escriptor, parla de la seva pròpia infància. Independentment de si aquesta publicació es pot considerar una preqüela del llibre que ens ocupa, no deixa de ser curiós que l’autor hi inserís diverses cites textuals i triés un títol que ens hi remet directament. El llibre no s’ha traduït al català i només està disponible mitjançant importació. Ahlberg, Allan Ahlberg, Janet Babulinka