1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="qaFINQCDNf"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bona-nit-pol/">Bona nit, Pol</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bona-nit-pol/embed/#?secret=qaFINQCDNf" width="600" height="338" title="«Bona nit, Pol» — Ibbycat" data-secret="qaFINQCDNf" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-3754-6.jpg470748L’autor coneix bé els fils que cal tibar per treure suc i polpa a qualsevol situació que la seva fèrtil imaginació li suggereix que ha de portar al paper. Aquí, a partir d’un diàleg nocturn entre dos bons amics i pivotant sobre el sentiment de por d’un d’ells, tracta temes com l’autoestima, l’enamorament, la separació dels pares, les contradiccions del món adult, la mort i altres conflictes emocionals. Però, per damunt de tot, l’amistat, que, al marge de grans transcendències,  passa per saber escoltar, practicar la sinceritat, compartir, empatitzar… En aquest territori sembrat d’emocions i vivències és on es troben en Pol i en Biel; de fet, l’espai tangible és l’interior d’una tenda de campanya en algun punt del Montseny i el moment és la nit abans d’una llarga excursió amb el grup escolta. Les hores transcorren i en Pol, incapaç d’aclucar l’ull per la por que sent –d’un ós, de la neu que no cau… tant se val–, inicia una conversa que en Biel, aclaparat per la son i la pressió de l’activitat de l’endemà, intenta donar per acabada. Tot i amb això, les seves paraules i la seva escolta activa són clau per canalitzar les pors del seu amic i per aprofundir en tots els temes que van sorgint en aquesta llarga, llarga nit. L’escassa acció i el mínim escenari provoquen que el lector tanqui l’objectiu sobre la parella protagonista i el seu univers. El text es construeix estrictament amb diàlegs, no sempre concisos, sense explicitar l’interlocutor, i les expressions són fresques i mancades d’artifici. L’edició, en rústica, incorpora il·lustracions en color d’una gamma reduïda, moderadament detallistes i enriquides per l’ús de veladures. S’hi alternen dibuixos dels dos amics i també de situacions somiades, imaginades o recordades, que són les més potents. CELA OLLÉ, Jaume Anna Mongay Cruïlla