1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Z8n1vYF6CU"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bracos-oberts/">Braços oberts</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bracos-oberts/embed/#?secret=Z8n1vYF6CU" width="600" height="338" title="«Braços oberts» — Ibbycat" data-secret="Z8n1vYF6CU" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18558-46-7.jpeg700700NO PUBLICAR!!!!       Els temps frenètics que vivim són complexos per a entendre els canvis que com a societat globalitzada experimentem. Com a contrapunt, aquest àlbum ofereix un ritme plàcid a través de la poesia d’Antonio Rubio, adaptada per Miquel Desclot que emfatitza el to líric de la proposta. Maria Girón construeix una atmosfera delicada amb les il·lustracions que acaba d’arrodonir el caire harmònic del llibre. Precisament, les imatges estèticament captivadores amb representacions idíl·liques dels personatges i els espais enamoren a primera vista. Darrere d’aquesta agradable primera impressió ens trobem, de fons, una mirada una mica anacrònica sobre la diversitat a l’aula. Un grup d’infants d’una escola ens fan percebre les diferències entre ells, segons els seus països d’origen. Es presenten alguns en forma de catàleg, amb una imatge un pèl estereotipada segons la nacionalitat. Avui, pocs contextos queden que no estiguin totalment travessats per infinites històries de migració i decidir identificar l’origen pels trets físics pot resultar més discriminatori que integrador: la nena negra podria ser tan catalana com la rossa. Detalls com que cada infant digui que és d’un país concret menys l’africà i el gità, que només tinguin cognoms el gità i el català (Marc Pladevall aquí, Paco Pérez a la versió original) o que la nena en cadira de rodes només aparegui representada quan sembla que compositivament encaixa a la pàgina (es perd la rotllana del conte, el ball, la sessió de pintura, etc.) són exemples que la bona intenció general del plantejament no acaba de funcionar en profunditat. El poema conclou amb escenes més oníriques on la colla vola amb orenetes, navega amb dofins i juga alegre amb el missatge que tota diferència és benvinguda. De nou, es percep una intenció positiva, però predomina d’una manera innocent la perspectiva de l’infant que no és nouvingut. Aquesta subtilesa entorpeix l’aproximació, la identificació o l’empatia amb les altres mirades que també es troben en les escoles d’avui i dificulta entendre que ell mateix forma part de la diferència i no només “els arribats” com acaba l’última línia. RUBIO, Antonio Girón Kalandraka