1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="eV47BhP25U"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bruna-brown/">Bruna Brown</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bruna-brown/embed/#?secret=eV47BhP25U" width="600" height="338" title="«Bruna Brown» — Ibbycat" data-secret="eV47BhP25U" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18327-83-4.jpg520800De la mateixa forma que ha passat en la literatura infantil, en els últims anys han proliferat les novel·les juvenils que tracten el creixement personal i les emocions: ens trobem amb personatges que aconsegueixen alliberar-se de les seves pors o inseguretats (enteses com un llast emocional del qual cal desprendre’s). Bruna Brown, obra de la il·lustradora, dissenyadora i en els últims anys escriptora Marta Bellvehí, troba el seu encaix en aquest tipus d’obra realista. La Bruna és una noia insegura que vol fer un canvi a la seva vida i decideix marxar a treballar d’au-pair a Anglaterra, on viu una sèrie de noves experiències que fan que encari la vida amb més decisió. L’obra avança a un ritme regular i sense entrebancs, tot i que en alguns moments es fa una mica lenta i no hi trobarem gaire tensió narrativa. L’estil i el vocabulari de la narració, senzill i sense pretensions, aconsegueix traslladar la joventut i el pensament de la Bruna amb molta versemblança. El personatge principal està ben desenvolupat, i també el seu món emocional, així com el canvi que es desenvolupa, que es transmet amb molta claredat i exhaustivitat, assolint el que sembla l’objectiu principal de l’obra. El desenvolupament de la resta de personatges hauria estat interessant fer-lo més sòlid, per no deixar tota la bastida articulada entorn de l’evolució de les emocions de la protagonista. Per aquest motiu, l’obra agradarà particularment als lectors que s’identifiquin amb la Bruna i amb les seves experiències, pensaments i sentiments; tot i que l’arc narratiu és força previsible, això no serà un impediment perquè gaudeixin de l’obra. Quant a l’edició, l’obra inclou algunes il·lustracions de l’autora, fidels al seu estil realista i en concordança amb el to de l’obra, que capturen imatges concretes de la narració com fotografies Polaroid. La maquetació és correcta i la tipografia és agradable de llegir, però presenta uns marges laterals massa estrets que fan que la taca de text potser es vegi excessivament gran.   BELLVEHÍ, Marta Marta Bellvehí Fanbooks