1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="gxERbiaiNU"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bup-meu-piu-piu/">Bup mèu piu-piu</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/bup-meu-piu-piu/embed/#?secret=gxERbiaiNU" width="600" height="338" title="«Bup mèu piu-piu» — Ibbycat" data-secret="gxERbiaiNU" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16578-37-5.gif270379L’any 2009 la francesa Cécile Boyer (1981) va publicar el seu primer àlbum il·lustrat, Ouaf Miaou Cui-Cui (Albin Michel), que va rebre el Prix Sorcières de la mà de l’associació de llibreries infantils independents de França i una menció especial com a opera prima del Bologna Ragazzi Award 2010. Vuit anys després ens arriba finalment a casa nostra el llibre de Boyer, que explica, francament, una història ben simple: un gat, un gos i un ocell, cadascú amb els seus gustos i costums, conviuen en un entorn proper. Presentació dels personatges i descripció d’un enfrontament entre els tres animals, ras i curt, aquest és el plantejament. On rau doncs l’originalitat de la proposta? El llibre d’aquesta jove il·lustradora, que es declara apassionada de la tipografia, té l’encert de substituir la il·lustració dels protagonistes per un mot que reprodueix el seu crit característic. És a dir, allà on hauríem de veure un gos hi trobem un BUP; en comptes d’un gat, ens trobem un mèu, i un piu-piu substitueix el dibuix d’un ocell. Segurament el llibre no tindria res d’especial si no fos per aquest canvi d’imatges per mots, però Boyer ha creat un llibre per als més petits que s’escapa del comú i fa disparar la seva imaginació. Tot el llibre es mou dins una mateixa coherència gràfica, amb un disseny auster, elegant, amb predomini del blanc i amb uns decorats mínims, molt esquemàtics i sense matisos. I és que tot el pes ha de recaure sobre aquests personatges representats tipogràficament i sobren els elements decoratius que embrutin o dificultin la comprensió de la història. Per acabar de fer coherent aquest experiment gràfic, als crèdits finals del llibre l’autora detalla totes les fonts tipogràfiques utilitzades. Evidentment, a l’hora de representar cada un dels animals, Boyer va buscar el tipus de lletra que millor s’adaptava al caràcter de cadascú. Un llibre molt interessant d’incloure entre els típics llibres d’animalons de companyia, amb la voluntat d’eixamplar l’educació estètica dels nostres infants i de fer un primer exercici d’abstracció entre el codi visual i el codi escrit. BOYER, Cécile María Teresa Rivas Tramuntana