1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="6Ps1zuKNdE"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/burricorn/">Burricorn</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/burricorn/embed/#?secret=6Ps1zuKNdE" width="600" height="338" title="«Burricorn» — Ibbycat" data-secret="6Ps1zuKNdE" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Burricorn.jpg552700La coberta de Burricorn ja ens arrenca un somriure: un ase amb aires d’estrella que sembla haver perdut el corn. Amb aquesta imatge, José Fragoso ens convida a entrar en el seu univers esbojarrat, on conviuen la ironia, la tendresa i la crítica. El còmic parteix d’una idea clàssica, la del burro que vol ser alguna cosa més que un simple animal de granja, però la transforma amb un humor fresc i contemporani. El protagonista, en Bru, és un ase amb més expectatives que paciència, i la seva companya, la porqueta Camèlia, és qui posa una mica de seny entre tanta fantasia. Junts formen un tàndem d’aquells que funcionen com una comèdia de parella: ell somia en la glòria, ella li recorda on té les potes. Fragoso juga amb aquesta parella tan diferent i ens regala moments d’allò més divertits. Les il·lustracions, plenes de rostres expressius, transmeten perfectament les emocions dels personatges i respiren humor a cada pàgina. El format de còmic dona molt de joc: onomatopeies que acompanyen l’acció, escenes àgils i una narració que flueix amb ritme. Amb el seu estil visual és fàcil imaginar el Bru com a protagonista d’una adaptació en format d’animació. Darrere de les rialles, però, hi ha una mirada crítica al món actual: l’obsessió per destacar, la febre pels unicorns i la necessitat constant de sentir-nos únics. El llenguatge és ric i juganer («van petar-se de riure grunyint i bramant»), i la part final, amb la visita a la granja, tanca la història amb un toc didàctic que convida a continuar parlant de la lectura. Un llibre ple d’humor i complicitat lectora, que fa riure, pensar i imaginar més enllà de la darrera pàgina. Potser hi haurà una segona part? O potser, finalment, el Bru aconseguirà l’Oscar al millor ase protagonista? Fragoso, José Gilabert Giménez, Nerea Fragoso, José Nöpp