1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="3vNpgoAKYT"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/cadascu-es-com-es/">Cadascú és com és</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/cadascu-es-com-es/embed/#?secret=3vNpgoAKYT" width="600" height="338" title="«Cadascú és com és» — Ibbycat" data-secret="3vNpgoAKYT" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9101-644-1.jpg706800No és gaire estrany que les persones senten l’anhel de ser com els altres o de posseir-ne allò que no tenen; en aquest títol de Jaume Copons i Gusti són quatre xiquets els que desitgen justament les característiques dels amics: Jan vol ser alt com Anna i ràpid com Marta; Lluc voldria tenir un bessó com Jan; Marta voldria els cabells rinxolats com Lluc i a Anna li faria il·lusió portar bràquets a les dents com Marta… Sobre una pista de bàsquet, espai que unifica visualment el llibre, Gusti representa, amb llapis i ceres de colors i una línia negra premeditadament imperfecta que delimita cada element, unes figures enjogassades i expressives amb uns traços que recorden els dibuixos infantils. Els quatre nens demanen a un mag que els transforme, així que, tot d’una, s’adonen que realment és millor ser com eren; la màgia actua de nou immediatament i els personatges recuperen la forma de ser inicial. És una llàstima que no s’hagen aprofitat les possibilitats narratives que podrien derivar-se de l’intercanvi d’identitats o haver optat per un final diferent, que els protagonistes no pogueren retornar a ser qui eren perquè han ultrapassat els límits de la naturalesa, una mena de càstig implacable a la manera de les faules i els contes populars. O, en un pas de rosca trencador, que els nens estigueren encantats amb els canvis i les noves personalitats… No sabem si aquest títol és el resultat d’un encàrrec amb un argument prèviament establert i tancat, el que sí que podem afirmar és que, malauradament, a penes hi ha història rere la lliçó aclaparadora i correctíssima –i si estirem el fil, fins i tot un punt conservadora?– d’haver-se d’acceptar cadascú com és. COPONS, Jaume Gusti Combel