1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="yMwt1xkz6P"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/calla-candida-calla/">Calla, Càndida, calla!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/calla-candida-calla/embed/#?secret=yMwt1xkz6P" width="600" height="338" title="«Calla, Càndida, calla!» — Ibbycat" data-secret="yMwt1xkz6P" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-4015-7.jpg493800Té gràcia que Càndida, la protagonista d’aquesta obra, siga una mentidera quasi patològica; de fet, aquest recurs —que la xica sap utilitzar amb mestria— és el detonant de la història: obligada pels pares a passar tres setmanes al Penedès, a casa de l’àvia, la jove, que no suporta la compassió de les amigues de l’institut —més o menys sincera o fingida, segons els casos—, s’inventa que s’ha integrat de seguida en la colla del poble i que, a més, s’ha fet nòvia de Jan, l’atractiu fill del farmacèutic. Quan les amigues de ciutat anuncien que vindran a visitar-la, Càndida ha d’espavilar-se perquè les fal·làcies de què s’ha vanat es transformen en veritats o, com a mínim, ho semblen. Per tant, com en una mena de novel·la rosa juvenil, l’objectiu de Càndida és aconseguir eixir amb Jan, del qual ha quedat corpresa només veure’l; això sí, un gènere romàntic actualitzat en què el personatge femení és una noieta de catorze anys, esportista, agosarada i valenta —de vegades, quasi temerària— que fa tots els possibles per cridar l’atenció i per convertir-se en la femella alfa del grup —fins i tot s’enfronta amb la Malvasia, que ocupava el lloc fins que Càndida hi arriba. Temes com el consum d’alcohol o la descoberta sexual dels menors queden difuminats en un segon pla rere el seguit d’escenes humorístiques; un llibre que se salva gràcies a un llenguatge fresc i al joc de secundaris —la iaia permissiva, el germà saberut i friki, la germaneta que no es mossega la llengua— que serveixen de contrapunt al món adolescent. CARRANZA, Maite Cruïlla