1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="tlr2oUjRry"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/caminant-junts-per-la-lluna/">Caminant junts per la lluna</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/caminant-junts-per-la-lluna/embed/#?secret=tlr2oUjRry" width="600" height="338" title="«Caminant junts per la lluna» — Ibbycat" data-secret="tlr2oUjRry" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-122097-4-7.jpeg184273Per parlar de Caminant junts per la lluna m’és inevitable parlar de La vida sense Sara Amat, l’anterior novel·la de Pep Puig, amb la qual va guanyar el Premi Sant Jordi de Novel·la el 2015 i que és un llibre que, pel seu estil i contingut, també poden llegir els joves. Ambdues obres tenen moltes similituds. Narrades en primera persona des del present actual, descriuen uns fets del final de la infantesa del protagonista de cada obra i l’entrada a l’adolescència durant el període d’estiu, i a principis dels anys vuitanta. En el de Sara Amat, hi ha un fet excepcional que sacseja i condueix tot el llibre, i que desencadena tot de descobriments i sentiments en els personatges. En el de Caminant junts per la lluna, aquest fet també hi és. Sacseja de la mateixa manera, però no guia tot el llibre, sinó que és allà com una possibilitat remota de l’atzar. Tots dos llibres són un testimoni excel·lent i contenen una descripció minuciosa de la vida de poble i de les vacances d’estiu en aquells anys vuitanta al nostre país. Caminant junts per la lluna narra el mes d’agost de quatre amics, de vacances a Altafulla, des de la visió d’en Marcel, un d’ells, en aquell punt en el qual comencen a perdre l’interès pel joc i prenen consciència de l’amistat i de l’amor primerenc. Pep Puig fa un treballat retrat d’un mes d’estiu a la platja, d’una època i d’una generació, tot relatant el dia a dia de la colla d’amics, els pares i la gent del seu voltant, amb la descoberta de nous interessos, dels secrets i les febleses que amaguen els adults i amb l’aparició de noves i indescriptibles sensacions. En algun moment, la descripció de la quotidianitat és un pèl excessiva i fa la sensació que no porta enlloc. De fet, no hi ha un mòbil tan clar com el que empenyia la recerca de la Sara Amat. Però l’obertura i el tancament de la novel·la són precisos i colpidors, i al llarg del llibre hi ha moments d’una enorme càrrega emotiva i imatges d’una potència enorme. La distància, en temps i experiència, des de la qual es narra, i que genera comentaris subtils sobre com el protagonista entomava aquell despertar de la primavera, el fa un llibre per a totes les edats. Si hi afegim l’aparent senzillesa de l’estil i l’agilitat que impregna la narració, esdevé una obra amb un ventall de públic ben ampli i per a bagatges lectors ben diversos.       PUIG, Pep Joan Badia L'altra tribu