1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="mdDqGllwYA"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/capgirat/">Capgirat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/capgirat/embed/#?secret=mdDqGllwYA" width="600" height="338" title="«Capgirat» — Ibbycat" data-secret="mdDqGllwYA" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/capgirat.jpeg9741174«Un dia el món va començar a trontollar. Semblava que algú l’hagués sacsejat com una bola de neu de joguina […] Quan el món va parar de tremolar, res havia canviat, però tot estava descol·locat.» Tot i saber que el llibre es va concebre abans del 2020, es fa difícil no llegir Capgirat des de l’òptica de la pandèmia i el confinament. El moment històric que ens ha tocat viure primer ens va fer redescobrir les nostres cases, i ara ens empeny a seguir en una estranya normalitat que de normal en té ben poc. Totes dues sensacions les trobem de forma evident en el llibre, encara que les autores les pensessin en una dimensió simbòlica més genèrica del que ara mateix ens pugui semblar. Alba Dalmau i Cinta Vidal han fet un llibre realment bell, que l’editorial ha mimat al detall, amb la tria del paper, la impressió… És un llibre que visualment et sorprèn i t’impacta, sobretot si veus per primera vegada l’obra de Vidal. La il·lustradora va estudiar a la Massana, però també va treballar al taller d’escenografia dels mítics germans Castells Planas. D’aquesta experiència en podem deduir el seu interès per il·lustrar grans superfícies, per imaginar aquestes escenes de quadres giratoris que comencen a omplir parets d’edificis d’arreu del món. Capgirat és una obra coral, amb personatges d’edats i procedència diversa, il·lustrats amb un estil molt realista que contrasta amb els elements arquitectònics impossibles, que remeten a l’obra de M. C. Escher. Crec que no podríem parlar d’àlbum perquè les imatges són com estampes independents que, tot i configurar una mena de zoom d’anada i tornada en el seu conjunt, troben la narrativitat gràcies a les paraules de Dalmau. Ella és qui enfila la història de la Caliua, aquesta gata que la veu narradora ha perdut i busca per entre les pàgines. De fet, no és l’única: tots els personatges anònims han perdut alguna cosa arran d’aquest daltabaix. I és que aquest podria ser el tema del llibre: el desconcert que vivim quan, de cop i volta, alguna cosa ens desestabilitza, per una pèrdua o senzillament perquè canvia. Per sort nostra, però, les autores han capgirat aquest argument i ens el presenten amb una metàfora il·lustrada hipnotitzant que funciona, ens atrapa i, com demostra la Caliua, ens obliga a canviar de punt de vista.