1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="0sq0142uEy"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/cartes-imprevistes/">Cartes imprevistes</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/cartes-imprevistes/embed/#?secret=0sq0142uEy" width="600" height="338" title="«Cartes imprevistes» — Ibbycat" data-secret="0sq0142uEy" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Cartesimprevistes.jpg552859Quan una persona viu sola, ningú no sap què fa o com se sent portes endins. Ningú excepte uns testimonis muts que conviuen amb ella: els objectes de casa. Tina Vallès ha convertit aquests objectes en protagonistes de la seva novel·la. Hi apareixen estris de tota mena: agulles d’estendre, el drap de la cuina, una ràdio, el raspall de dents… Parlen entre ells de la humana a qui pertanyen. Sospiten que li passa alguna cosa perquè ha abandonat les seves rutines i ordeixen un pla perquè torni a ser com era. Amb aquest punt de vista tan inusual, Cartes imprevistes es presenta com una original novel·la epistolar. A través de les cartes que s’escriuen els objectes, el lector en descobreix els sentiments i quina relació els uneix, a més de saber què s’empesquen per ajudar la humana. Vallès ha escrit una història tendra amb tocs d’humor que parla d’amistat, empatia, solidaritat i amor. Ha introduït l’aventura en una trama secundària, la d’una agulla d’estendre que decideix fugir de casa. El text inclou jocs de paraules subtils associats a les característiques dels objectes, poemes i un divertiment lingüístic sobre un objecte atrapat en el passat. Les il·lustracions del llibre són de Mercè Galí, que ja havia fet tàndem amb Vallès a Mira. Són postals protagonitzades pels objectes on els humans, quan hi apareixen, ho fan de resquitllada. Cartes imprevistes també destaca perquè descriu el problema anímic de la humana sense anomenar-lo directament i explica com el pot superar amb ajuda. I és que, quan una persona viu sola, els seus neguits també poden quedar portes endins. Aquesta tècnica d’abordar qüestions serioses d’una manera atractiva per als infants, que Vallès ja havia mostrat en altres obres, fa del llibre una gran aposta per a un club de lectura. Tina Vallès Mercè Galí Animallibres