1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Yon5EW50Jh"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/cleta-un-regal-del-mar/">Cleta, un regal del mar</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/cleta-un-regal-del-mar/embed/#?secret=Yon5EW50Jh" width="600" height="338" title="«Cleta, un regal del mar» — Ibbycat" data-secret="Yon5EW50Jh" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-2326-7.jpg140140La Cleta és una nena rossa, d’ulls verds, «amable amb tothom. I molt simpàtica en el tracte personal. Al col·legi tots volen ser els seus amics». La presentació de la protagonista està en perfecte acord amb el to del conte: caramel·litzat, sensibler, sense un vertader conflicte per resoldre. La xiqueta és una sirena transformada en humana que les nits de lluna creixent torna al mar. L’únic dilema que se li planteja és si confessar o no la seua doble natura als faroners, els seus pares adoptius, però com que són tan bons i comprensius com ella i com tots els personatges —llevat del peix espasa, l’únic ésser dolent, dolentíssim, de la història—, els dubtes de la Cleta no tenen cap sentit. Les il·lustracions amb tinta negra de Roger Olmos són l’únic raig de vitalitat d’unes pàgines mel·líflues i sense interès. VILA I VILA, Joan Roger Olmos Baula