1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="S92HU49Da6"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/com-ser-un-lleo/">Com ser un lleó</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/com-ser-un-lleo/embed/#?secret=S92HU49Da6" width="600" height="338" title="«Com ser un lleó» — Ibbycat" data-secret="S92HU49Da6" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-261-4489-8.jpg500617«Qui diu que tots els lleons han de ser ferotges?» és el lema que apareix a la contracoberta del nou àlbum de l’autor anglès Ed Vere –conegut per les històries del ratolí Max–, sobre el qual pivota tot el desenvolupament, des de l’inici al desenllaç: «Ningú pot dir que només hi ha una forma correcta de ser…» També gira al voltant del tema de la diferència, de l’autoacceptació i autoafirmació d’un mateix. L’autor ens presenta un lleó amable i amant de la poesia que té un ànec com a amic. Això fuig de la normalitat i és mal vist i qüestionat entre els de la seva espècie. L’autor ho comunica amb unes imatges clares, netes i potents, gairebé sempre sobre fons de color, que transmeten el missatge amb molta força, provocant les ganes d’observar-lo i d’avançar. El text, però, no es mostra al mateix nivell. Si bé l’autor fa arribar la idea a través d’una història, no acaba d’integrar el missatge a comunicar en el conte. Tot és massa mastegat, massa previsible, massa reiteratiu i, tot i que el text és breu, es té la sensació que el final és molt enllà. No és una mala història, ans al contrari, les imatges li donen volada, però el llautó és massa visible, i la lliçó excessivament directa, i aquest aspecte clau resta punts a la brillantor del conjunt. VERE, Ed Teresa Farran i Vert Joventut