1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="vsGeevnIKY"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/confessions-dun-artista-de-merda/">Confessions d’un artista de merda</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/confessions-dun-artista-de-merda/embed/#?secret=vsGeevnIKY" width="600" height="338" title="«Confessions d’un artista de merda» — Ibbycat" data-secret="vsGeevnIKY" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16804-80-1.jpg263400El nom de Philip K. Dick estarà sempre lligat a la ciència-ficció. Les seves obres de mons distòpics amb governs autoritaris, jugant al límit de la política i la metafísica, han esdevingut referents dins la història d’aquest gènere. El seu reconeixement entre el gran públic, però, va arribar després de morir, gràcies a l’adaptació al cinema d’algunes de les seves obres, com ara Do Androids Dream of Electric Sheep? (1968). Abans del 1960, però, l’autor nord-americà havia escrit una desena de novel·les que no eren de ciència-ficció. Una d’aquestes, Confessions of a Crap Artist, publicada l’any 1975, és la que recupera ara en català l’editorial Kalandraka, amb traducció de Martí Sales. Es tracta d’una novel·la realista ambientada a la Califòrnia de 1950 que vol ser una crítica al model de vida americà. La ciència-ficció només hi apareix d’esquitllentes, de la mà d’un grup religiós apocalíptic que espera que els ovnis els salvin de la fi del món. En Jack Isidore, excombatent de la Segona Guerra Mundial, s’instal·la a la granja de luxe de la seva germana Fay a passar una temporada, en un intent de trobar cert equilibri mental. La Fay, el seu marit i les seves filles són la família perfecta, però aviat descobrim que darrere aquesta imatge idíl·lica s’amaga una relació complexa i autodestructiva: amants, mentides, maltractaments, són el dia a dia d’aquest matrimoni totalment desequilibrat. Amb un ritme de lectura àgil i un llenguatge directe i clar, la història alterna els punts de vista dels personatges principals i va saltant de la primera a la tercera persona, fet que dona més riquesa a aquesta sàtira de regust amarg. Confessions d’un artista de merda es publica, juntament amb A la carretera de Jack Kerouac, dins «Faktoria K Narrativa», una col·lecció, fins ara, dirigida al públic jove-adult. Amb cert desconcert vaig estar rumiant quins devien ser els criteris per escollir les obres d’aquesta col·lecció. És evident que un lector de més de quinze pot llegir tot el que vulgui, però, no li faltaran referents? Posteriorment, el misteri ha quedat resolt: Kalandraka es llança a publicar per al públic adult, i comença amb una selecció d’obres clau de la generació beat. DICK, Philip K. Martí Sales i Sariola Adrià Fruitós (il·lustració de coberta) Kalandraka