1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="716CqWibDf"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/contam-lhorta/">Conta’m l’Horta</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/contam-lhorta/embed/#?secret=716CqWibDf" width="600" height="338" title="«Conta’m l’Horta» — Ibbycat" data-secret="716CqWibDf" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9904-160-5.jpg800735Conta’m l’Horta és un recull de cinc rondalles valencianes recuperades de la tradició oral, o bé que s’hi inspiren. Hi ha una voluntat clara —segons es llegeix en el pròleg, com una declaració d’intencions— de conservar l’autenticitat, el caràcter genuí dels pobles que «desaigüen a l’Albufera», amb una cultura malmesa a causa de la proximitat de la ciutat de València. En clau d’humor, els quatre escriptors conten com una colla d’amics de Paiporta fa la guitza al tio Paco, o el tracte del dimoni Butoni amb el Miquel, cansat de fer tanta volta per festejar amb la seva xicota, i també ens fan descobrir qui s’inventa els sobrenoms de les famílies, que passen de generació en generació. Fins i tot conten històries d’animals. Encara que n’hi ha de més rodones que altres, de la primera a l’última tenen el segell inconfusible de les rondalles populars que solien explicar els grans als petits a la vora del foc. També té un aire d’un altre temps el treball d’il·lustració —no sabem si volgudament—: queda clar que, en aquest sentit, no hi ha cap pretensió innovadora. Es tracta d’un treball d’aquarel·la amb personatges d’expressions sovint massa caricaturesques i, com a escenari, paisatges representatius de la zona, a l’estil dels apunts de quadern. Tampoc no hi ajuda la maqueta, molt rígida; de vegades cal trencar-s’hi una mica més el cap perquè text i imatge conformin un tot. A més, potser no cal que la mateixa imatge del poble (un apunt) es vagi repetint al llarg del llibre sense una justificació aparent. AVINYET, Juli; CANO, Carles; SEMPERE, Fèlix; TORREÑO, Antoni Antoni Laveda Edicions del Bullent