1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="jVzaswu3Wv"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/contes-amb-tinta-blava/">Contes amb tinta blava.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/contes-amb-tinta-blava/embed/#?secret=jVzaswu3Wv" width="600" height="338" title="«Contes amb tinta blava.» — Ibbycat" data-secret="jVzaswu3Wv" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-9824-098-0.jpg140140A tots ens agrada que ens expliquin històries, de vegades ens fa sentir més feliços. Aquest és l’ofici d’en Pau: fer feliç la gent escrivint històries. Però ell no és l’únic narrador de la nostra història, l’àvia d’en Manel se les empesca totes per tal que el seu nét faci tot allò que ha de fer sense adonar-se’n, encuriosit per les aventures que explica l’àvia. Dos narradors amb la seva pròpia història que, entre conte escrit i conte contat, es va descabdellant i convertint en la part més interessant del llibre. La veu dels narradors es va alternant fins a tancar un cicle. Un plantejament interessant i engrescador, a mesura que ens apropem al desenllaç el ritme i l’interès van creixent fins a veure lligats tots els fils de l’entramat. És una llàstima que els relats que expliquen els narradors no siguin gaire interessants i els manqui l’humor i el misteri que l’autor ha sabut donar als protagonistes de la història. Les il·lustracions fan encara més explícita la rellevància i l’homenatge que s’ha volgut fer a la paraula, utilitzant tipografies per il·lustrar fragments de la història de manera força encertada. BATALLER, Ferran. Roberta Bridda Bromera