1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="7tOp1MmFjn"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/contes-del-nen-del-temps/">Contes del nen del temps</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/contes-del-nen-del-temps/embed/#?secret=7tOp1MmFjn" width="600" height="338" title="«Contes del nen del temps» — Ibbycat" data-secret="7tOp1MmFjn" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-479-1586-7.jpg140140Sembla que els homes del temps s’han posat d’acord per publicar històries per acostar la meteorologia als més petits. Si primer va ser en Tomàs Molina (La Galera), ara arriben un seguit d’anècdotes autobiogràfiques que ens mostren el prematur interès per la meteorologia de l’Alfred Rodríguez Picó. I és que en les setze històries d’aquest llibre, dividides en quatre parts sense massa sentit, l’autor ens mostra els seus primers passos pels fenòmens meteorològics. De ben petit, l’Alfred ja gaudia amb una bona pedregada o un enfilall de llamps acompanyats de trons. I aquesta, al meu parer, és la gran virtut d’aquest llibre: la capacitat que ha tingut l’autor per novel·lar per als més petis la part més interessant de la seva infantesa i per donar un toc d’alerta a aquells pares encaparrats a convertir en advocat el seu plançó que despunta cap a la dansa. L’acompanyen les suggeridores il·lustracions de Carles Arbat, tot i la nefasta maquetació que l’encotilla. Un llibre aconsellable, que ens despulla un personatge tan nostrat com l’Alfred Rodríquez Picó. RODRÍGUEZ PICÓ, Alfred Carles Arbat Baula