1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Z8zIcemknk"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/contes-del-temps/">Contes del temps.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/contes-del-temps/embed/#?secret=Z8zIcemknk" width="600" height="338" title="«Contes del temps.» — Ibbycat" data-secret="Z8zIcemknk" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-246-3424-1.jpg140140La vocació didàctica del personal que ens prediu el temps des de TV3 és proverbial. Ara, Tomàs Molina dedica a tots els infants un conjunt de dotze contes de collita pròpia cadascun dels quals correspon a un mes de l’any. Aquests contes li permeten divulgar, en un petit requadre a part, un aspecte o altre de la fenomenologia atmosfèrica. Alguns d’aquests contes («La fada Margarida» per exemple) són fruit de la imaginació de l’autor, d’altres («La llebre i el pardal») pouen més de la tradició popular. En general, tots ells cavalquen entre la creació literària i la divulgació de coneixements, perquè mai la imaginació és tanta per saltar per damunt de la veritat científica. Això es deixa a mans de l’il·lustrador, que ofereix unes làmines riques de personatges caricaturescos i dinàmics que són un dels grans encerts del llibre. MOLINA, Tomàs. El Persas La Galera