1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Tj71OHRnPA"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/contes-verticals/">Contes verticals</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/contes-verticals/embed/#?secret=Tj71OHRnPA" width="600" height="338" title="«Contes verticals» — Ibbycat" data-secret="Tj71OHRnPA" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-8343-043-9.jpg140140No és el primer cop que l’autora experimenta amb el llenguatge. Ja ho havia fet a Contes de Festa Major i a Contes numèrics, una mica histèrics, editats per Alfaguara. A Contes verticals, i tal com diu Màrius Serra en el pròleg, «juga amb la màgia dels mots encreuats, on horitzontals i verticals conviuen en una bona simbiosi. Proposa una lectura a doble velocitat. Les paraules inicials de cada ratlla, ressaltades en negreta, ens avancen per on van els trets de la història que després podrem llegir horitzontalment, d’esquerra a dreta». És una proposta que recorda els anomenats poemes acròstics i si, a nivell d’exercici literari, el treball és lloable per l’alt grau d’elaboració i complexitat i el resultat és gairebé impecable, a nivell de lectura, l’experiment grinyola, ja que els arguments en algun cas es mostren forçats i els contes demanen una bona predisposició del lector a llegir dos cops un mateix argument, o a llegir-lo a dues velocitats. A vegades, la velocitat ràpida és prou hàbil per encuriosir-te i fer-te llegir la lenta, o bé a la inversa, depèn per on comenci el lector; en d’altres casos, però, això no succeeix. JULIÀ, Alegria Picanyol Bambú