1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="mOTKJsq2Ww"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/coses-aparentment-intranscendents/">Coses aparentment intranscendents</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/coses-aparentment-intranscendents/embed/#?secret=mOTKJsq2Ww" width="600" height="338" title="«Coses aparentment intranscendents» — Ibbycat" data-secret="mOTKJsq2Ww" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16830-57-2.jpg182277Vagi a l’avançada que a mi Pere Calders em pot. Ho sento, però potser no seré prou objectiu, i és que la seva ironia, les seves aclucades d’ull em desperten aquella enveja sana; pel que fa als contes, fa massa temps que el trobo a faltar. Se’m pot titllar de clàssic, però la precisió del mot de Pere Calders, la capacitat de donar un gir inesperat a la història amb la frase final d’un conte de poc més de deu línies és autènticament de geni. I aquest llibre no fa res més que recordar-nos com d’oblidat tenim un dels autors catalans que mereixeria estar a l’altar dels millors d’arreu. Aquest recull és una selecció molt acurada de trenta-quatre contes provinents d’algunes de les obres cabdals de l’autor: Cròniques de la veritat oculta, editat el 1955; Invasió subtil i altres contes, del 1976; Tot s’aprofita, publicat el 1981, i De teves a meves, del 1984. Trenta-quatre perles en què, mercès a l’evolució de les obres seleccionades, podem observar com l’autor afuà l’enginy fins a convertir el conte en un art, amb una perfecció de cirurgià. I és que només cal provar de canviar, afegir, treure o substituir una paraula en els contes de la darrera època per adonar-se de com de barroers podem ser davant d’un mecanisme literari que funciona com un rellotge. I si a més hi afegim les il·lustracions en color de l’Agustín Comotto, recentment reivindicat amb obres com l’impressionant 155, de la mateixa editorial, és una obra necessària a totes les biblioteques. I si voleu posar-vos a prova assageu amb el conte «Meteorologia aplicada»: «Fa temps, van pagar-me amb un taló sense fons d’un Banc de Boira. Gràcies a no haver-lo pogut cobrar, he gaudit sempre de clarianes.» Genial! CALDERS, Pere Agustín Comotto Nórdica