1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="wtVUA6Fk6f"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/coses-de-la-vida-dels-lemurs/">Coses de la vida dels lèmurs</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/coses-de-la-vida-dels-lemurs/embed/#?secret=wtVUA6Fk6f" width="600" height="338" title="«Coses de la vida dels lèmurs» — Ibbycat" data-secret="wtVUA6Fk6f" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5249_lemusrs.jpg581800Entre llibre de coneixements i àlbum de ficció, Andrea Antinori se’ns emporta a Madagascar per fer-nos descobrir els lèmurs, una de les espècies endèmiques més originals d’aquesta illa africana. En el prefaci, l’autor ja ens explica les motivacions i les limitacions d’aquest peculiar tractat en què les dades científiques es distorsionen i s’enriqueixen a través de l’art de la faula i l’humor observacional. Més de vint dobles pàgines calen a l’autor per descriure la vida quotidiana d’aquests mamífers feministes i vegetarians, que viuen com barons rampants dalt dels arbres. L’artista italià utilitza el llapis i dos únics colors, el groc i el negre, per representar els cossos, les mirades expressives i l’hàbitat d’aquests primats. La traducció d’Anna Casassas és coherent, fluida i respecta el to de l’obra original, tot adaptant, quan cal, les expressions idiomàtiques de l’italià al català.  Al final del llibre, l’obra inclou un apèndix amb informació suplementària i unes quantes coses de veritat per assedegar aquells que busquen certeses i fets reals. Un llibre divertit, captivador i apte per a totes les edats que no us podeu deixar escapar. ANTINORI, Andrea Anna Casassas Andrea Antinori Club Editor