1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="PRv6qc0h4n"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/coses-petites-i-extraordinaries/">Coses petites i extraordinàries</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/coses-petites-i-extraordinaries/embed/#?secret=PRv6qc0h4n" width="600" height="338" title="«Coses petites i extraordinàries» — Ibbycat" data-secret="PRv6qc0h4n" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Cosespetites.jpeg300232Tot va començar dalt d’un escenari. Daniela Arroio i Micaela Gramajo, responsables de la companyia mexicana de teatre infantil Proyecto Perla, es van proposar escriure una obra sobre l’experiència dels refugiats des del punt de vista d’un infant. Hi volien reflectir les seves pròpies vivències com a migrants. Així va sorgir la història de l’Emma, una nena de vuit anys que viu feliç i col·lecciona petits objectes. Al seu país, però, l’ambient s’enrareix cada cop més, fins al punt que l’Emma i els seus pares han de fugir deixant-ho tot enrere. La nena haurà d’aprendre a viure en un país desconegut, amb una cultura i una llengua diferents. L’èxit d’aquella obra, Cosas pequeñas y extraordinarias, va motivar les autores a escriure’n una adaptació en forma d’àlbum il·lustrat. Un conte narrat en primera persona que parla de resiliència i explica com les coses petites i extraordinàries ajuden a adaptar-se a una nova vida. En un nivell de lectura superior, la història convida a reflexionar sobre l’exili i la desaparició forçada de persones, un tema amb presència constant a l’obra a través de la figura de l’oncle. No és fàcil condensar una obra de teatre sencera en poques pàgines. En aquest àlbum, això causa un cert desequilibri en l’estructura narrativa, entre un plantejament llarg que detalla les col·leccions d’objectes de la protagonista i un desenllaç una mica precipitat. El conte, a més, inclou un únic diàleg, potser extret directament del text teatral per la seva importància per a la reflexió, que pot trencar el ritme de l’obra. Cal remarcar, això sí, la feina de la il·lustradora, Nono Pautasso. Amb uns dibuixos molt expressius, és interessant veure com representa el món interior de la nena i com juga amb l’ús predominant del blanc i negre o del color en funció de les emocions que vol transmetre. Proyecto Perla Daniela Arroio Micaela Gramajo Nono Pautasso Limonero