1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="gDsB7cYttK"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/coses-que-no-sap-ningu/">Coses que no sap ningú</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/coses-que-no-sap-ningu/embed/#?secret=gDsB7cYttK" width="600" height="338" title="«Coses que no sap ningú» — Ibbycat" data-secret="gDsB7cYttK" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16033-09-6.jpg800557L’editorial Comanegra es caracteritza per una factura molt acurada dels seus llibres, que convida a mirar-los, tocar-los, obrir-los… i començar a llegir. Coses que no sap ningú no és una excepció. El format, el dibuix de la coberta, els colors i el títol són fantàstics! Una invitació a la lectura inexcusable, perquè a qui no li agraden els secrets, sobretot si són tan grans com ens suggereix la balena de la coberta? Les guardes, amb la dedicatòria «A totes les persones curioses…», ens mantenen amb la intriga. Irresistible! I el primer misteri arriba de la mà del camaleó, amb mil colors perquè va ser el darrer animal de la creació, i com que quedaven pocs colors li’n van donar una mica de cada un. Enginyós i ben trobat com la il·lustració que l’acompanya. I després d’aquest, es desgranen més curiositats i sorpreses: què fan els monstres quan no espanten? Segur que les formigues són molt treballadores? És un eclipsi una demostració d’amor? Malauradament, després d’un bon inici, el que ve a continuació és irregular tant en la tria de conceptes com en el text que els explica. La idea és molt interessant perquè, secrets a banda, es fan servir referents culturals diferents, i això dóna riquesa a les interpretacions… però el text final no sempre és prou reeixit, talment com si necessités reposar una mica més per arribar al punt just. Les il·lustracions, impactants per la força dels colors i algunes perspectives atrevides, no són suficients per salvar les idees que il·lustren. No obstant això, és un bon intent.     OSORIO, Víctor Laia Amàrita Comanegra