1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="8lLHwDPZqy"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/crisantem/">Crisantem</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/crisantem/embed/#?secret=8lLHwDPZqy" width="600" height="338" title="«Crisantem» — Ibbycat" data-secret="8lLHwDPZqy" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5227_crisantem.jpg253328L’any 2022, l’editorial Meraki va publicar Les coses d’en Chester, de Kevin Henkes (Wisconsin, 1960), i ara és entreDos, també amb traducció de Marc Donat, que recupera una de les seves obres mítiques protagonitzada per ratolins, Crisantem. Kevin Henkes té una trajectòria literària de més de trenta anys, que s’ha vist reconeguda diverses vegades amb alguns dels premis més prestigiosos: el Caldecott i el Newbery en diverses ocasions i, el 2020, amb el Children’s Literature Legacy per la seva àmplia contribució a la literatura infantil. Tot i que no ha deixat d’escriure, i que a banda dels llibres il·lustrats també conrea la narrativa per a infants i joves, en el nostre mercat editorial Henkes és conegut sobretot pels llibres que va publicar als anys noranta, que ens van arribar gràcies a les edicions de l’editorial Cadí/Everest: Julius, el rei de la casa, Crisantem, Owen, Prudencia se preocupa…  L’edició que publica entreDos ve encapçalada amb una carta del mateix Henkes on explica que, malgrat que Cristantem té més de trenta anys, hi ha lectors que li reclamaven una nova edició, perquè el recordaven de petits i ara volien explicar-lo als seus fills. I és del tot comprensible, perquè el llibre de Crisantem pot haver envellit estèticament, però el conflicte que planteja és del tot vigent. La petita Crisantem sempre ha pensat que el seu nom és perfecte, fins al dia que comença l’escola i les companyes se’n riuen: un nom de flor, i a sobre, llarguíssim! Henkes és especialista en mostrar els petits conflictes quotidians que esdevenen grans drames per als nostres fills. Al costat de la protagonista, dibuixa uns pares que fan bé la seva feina: enfortir l’autoestima de la filla i acompanyar-la en aquests moments difícils. I una mestra que, atenta als conflictes, sap girar la truita a favor de la Crisantem. Una història, doncs, sobre l’acceptació, i concretament sobre el goig de sentir-se únic, especial i diferent. I si algú està pensant que com podem celebrar la publicació d’aquest llibre si la crítica no para de carregar contra els llibres que «parlen de», que serveixen per «treballar x», jo li diria que el problema no és l’excés de didàctica, sinó la falta de literatura. Henkes té molt clar el ritme de la narració, la tensió dramàtica, la repetició d’escenes, el joc dialogat de les companyes ratolines, i tot plegat dona una solidesa literària a l’obra que explica per què funciona trenta anys després.     HENKES, Kevin Marc Donat NULL EntreDos