1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="8sEJisZAas"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/croniques-de-lolimp-danae-i-perseu/">Cròniques de l’Olimp: Dànae i Perseu</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/croniques-de-lolimp-danae-i-perseu/embed/#?secret=8sEJisZAas" width="600" height="338" title="«Cròniques de l’Olimp: Dànae i Perseu» — Ibbycat" data-secret="8sEJisZAas" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788413587004.jpg15352421Aquest és el quart llibre de temàtica mitològica que Anna Ballester escriu per a la col·lecció «Micalet Teatre» de l’editorial Bromera, després de Maleïda poma! (2010), Per sis granets de magrana! (2017) i Implacable Zeus (2021), destinats a infants i joves a partir de 12 anys. En les crítiques publicades en aquest espai sobre el primer i el tercer títol de la sèrie se celebra l’aposta pel teatre infantil —una tipologia que escasseja a les lleixes de les llibreries i que potser ja és hora de realçar— i la recuperació de la cultura grega mediada amb lucidesa i amb una bona tria d’escenes que permetin fer-se una idea resumida però encertada del mite original. A més a més, l’autora complementa la seva adaptació amb propostes escèniques obertes i engrescadores que són d’agrair perquè parteixen de la realitat del dia a dia a les aules, proven d’arribar a contextos diversos i impulsen a prendre la iniciativa i a la participació activa. No podria estar més d’acord amb tot plegat, i és de recalcar la facilitat amb què Ballester redacta els successos en només quatre actes: el primer presenta els personatges, el segon se centra en l’acció a Argos, el tercer remet als esdeveniments a Sèrifos i el quart ens mostra el final. L’estructura no pot ser més clara i eficaç, i el resultat és interessant i fàcil de seguir. Sense ànims de contradir les bonances d’aquestes Cròniques de l’Olimp, crec que, com a crítica, és interessant donar cabuda a algunes qüestions que durant la lectura se’m presenten pel que fa a la manera en què ens plantegem l’adaptació de textos. Per exemple, l’editorial inclou una introducció que presenta l’autora i la col·lecció, i es llança a fer una interpretació concreta i didàctica de l’episodi que es relatarà tot seguit. Si el que volem és que els joves puguin recuperar i experimentar en la seva pròpia pell una narració tan simbòlica com la que es presenta, quin és el motiu que ens catapulta a donar-los mastegada una interpretació prematura? Així, no estem aniquilant la curiositat d’extreure conclusions pròpies i donant un missatge de desconfiança envers les capacitats dels joves per fer-ho? Funcionaria millor com a epíleg després de deixar-los espai per gaudir de l’experiència per si sola? Per què la posada en escena busca amplitud en la realització i creativitat en les propostes de reescriptura, però els significats semblen incrustar-se? Tant en la introducció com en el primer acte, l’actualització dels temes, afegint correlacions modernes i deixant caure aquí i allà missatges moralistes de to amistós però alliçonador, no està exempta d’un infantilisme que, a parer meu, pot crear tot l’efecte contrari en els joves d’aquesta franja d’edat, cansats de trobar discursos d’aquest caire fins sota les pedres. Ballester, Anna Bou, Marc Bromera