1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="YhNqgAa2gl"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/darrere-el-pendol/">Darrere el pèndol</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/darrere-el-pendol/embed/#?secret=YhNqgAa2gl" width="600" height="338" title="«Darrere el pèndol» — Ibbycat" data-secret="YhNqgAa2gl" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-661-2414-0.jpg140140Tot i ser una novel·la de colla d’institut (la franja d’edat recomanada, 9 anys, és clarament inferior a l’adequada), Darrere el pèndol traspassa els tòpics. En primer lloc, per la creació d’uns caràcters, els matisos dels quals el lector descobreix a mesura que va llegint. Després per l’estil acurat, sense concessions a la vulgaritat, que sovint es confon amb l’espontaneïtat. Finalment, perquè l’argument va més enllà de les típiques relacions pseudoamoroses dels adolescents, i tracta de la recuperació del patrimoni natural i cultural (amb al·lusions a l’ecologia i el feminisme). Un cert toc d’intriga n’accentua l’interès. Sembla una novel·la coral, però Enrich no pot dissimular la seva preferència per l’Elena, la noia discreta i lletraferida, l’afició de la qual per la lectura i l’escriptura li serveix per reivindicar la literatura. Ho fa també a través del personatge de la professora (alter-ego de l’autora?), amb un nom que pot ser un homenatge a dues escriptores catalanes, encara no prou reconegudes: Dolors Monserdà (1845-1919) i Carme Monturiol (1893-1966). Les il·lustracions, de traç meticulós i detallistes en l’ambientació, recorden l’estil del dibuixant homònim dels còmics de Bruguera, del qual aquest Casanovas sembla hereu. ENRICH, Maria José María Casanovas Cruïlla